Fotografia una pàgina de partitura. O simplement toca la melodia. Totes dues coses esdevenen una partitura de debò — llegible, sonora, transportable a qualsevol tonalitat.
Dues entrades
Un full, una foto. Dos reconeixedors treballen en paral·lel, i qui guanya no ho decideix el fabricant en qui confies, sinó si cada compàs quadra realment des del punt de vista rítmic. El millor aporta les notes; de l’altre se n’agafen la lletra i els acords.
Toca la melodia o lliura’ns un enregistrament. A partir d’aquí el camí és el mateix: la mateixa composició, les mateixes regles, el mateix resultat. No una segona eina, pitjor, per als dies sense paper a mà.
El que en surt
Un reconeixedor lliura altures. Que d’allà en surti una pàgina que un músic pugui llegir a primera vista ho decideix l’ofici que ve després: les regles amb què es compon música des de fa segles.
Mesurat, no pas afirmat
Hi ha un banc de proves fix amb dades de referència. Qui hi diu una xifra hi diu també el corpus i la data. El que no es pot mesurar no compta com a avenç.
Banc de proves intern, dades de setembre del 2026. Aquestes xifres canviaran — cap amunt, i de manera verificable.
El preu
Anotona continuarà sent gratuïta.
No gratuïta el primer any. No gratuïta fins a la propera ronda de finançament. Gratuïta. Saber llegir música no és una funció que es vengui a la gent — i les eines per fer-ho tampoc no ho haurien de ser.
Estat
Anotona s’està construint. El reconeixement funciona, la composició hi és, l’aplicació corre a iPad i Mac; la versió d’Android va prenent forma. Encara no hi ha cap versió pública.
Eines
Eines petites que fan de seguida el que han de fer — al navegador, sense registre, sense publicitat.
Consulta
Tota l'obra de consulta: cada acord, cada escala, cada progressió, en cada tonalitat.