Alteracions
Cinc signes que reafinen una nota — tots sobre la mateixa nota, tots per escoltar: primer nua, després amb el signe.
Una alteració canvia l’altura de la nota davant la qual es troba. De quant, és cada vegada el mateix: un semitò, dos en els signes dobles. Això no s’explica, només es pot sentir — per això cada imatge d’aquesta pàgina mostra la mateixa nota dues vegades, primer nua i després amb el signe al davant.
La nota sempre és la mateixa, i és volgut: així el signe és l’única cosa que canvia. Un sostingut puja un semitò, un bemoll baixa un semitò, el doble sostingut puja dos, el doble bemoll baixa dos. El becaire és l’únic dels cinc sense interval propi — retira allò que hi havia abans i restableix la nota nua.
Sostingut
Puja la nota un semitò. El més freqüent dels cinc signes: és a l’armadura de les tonalitats amb sostinguts i enmig del compàs allà on cal una nota de fora de la tonalitat. En el nom de la nota pujada apareix com un afegit — el nom nu seguit d’una paraula.
Primer la nota sense signe, després la mateixa nota amb el signe
Bemoll
Baixa la nota un semitò, la contrapartida del sostingut. Imprès sembla una lletra b petita, i justament d’allà ve el seu nom alemany. És a l’armadura de les tonalitats amb bemolls i arreu del compàs on es vol una nota un semitò més baixa.
Primer la nota sense signe, després la mateixa nota amb el signe
Becaire
Retira una alteració i restableix la nota nua. És l’únic dels cinc sense interval fix: després d’un sostingut baixa un semitò, després d’un doble sostingut dos. Actua sobre tot allò que és vigent — sobre l’alteració del compàs tant com sobre l’armadura.
Primer la nota sense signe, després la mateixa nota amb el signe
Doble sostingut
Puja la nota dos semitons, és a dir un to sencer. Sembla una creueta de quatre falques i apareix allà on una nota ja pujada s’ha de pujar un cop més — en tonalitats amb molts sostinguts i en harmonies que apunten a una sensible. S’escriu perquè el nom de la nota continuï sent correcte, no perquè sigui còmode.
Primer la nota sense signe, després la mateixa nota amb el signe
Doble bemoll
Baixa la nota dos semitons. Dos bemolls de costat, i la mateixa lògica que el doble sostingut, però cap avall: al teclat la nota té un nom molt més senzill, però en el context de la tonalitat aquell nom seria fals. Rar, i quan apareix, per bona raó.
Primer la nota sense signe, després la mateixa nota amb el signe
Fins on val una alteració
Un sostingut a la primera nota — les quatre notes del compàs sonen pujades
Aquí és on gairebé tothom llegeix malament alguna vegada: una alteració no val només per a la nota del costat, sinó fins a la barra de compàs següent — per a qualsevol altra nota de la mateixa altura en aquell compàs. A la imatge només la primera nota porta un sostingut, i tanmateix les quatre notes del primer compàs sonen pujades. El segon compàs no porta cap signe, i allà la nota torna a sonar nua.
Per això ningú no escriu el sostingut quatre vegades. I per això les bones edicions imprimeixen de vegades un becaire on estrictament seria sobrer: al compàs següent, per seguretat, perquè ningú no conservi a l’orella el sostingut de sobre. Un signe així s’anomena alteració de precaució i de vegades es posa entre parèntesis.
El signe a l’inici de la línia
Un sostingut a l’inici de la línia — quatre notes pujades en dos registres
Ben al davant, just darrere la clau, hi ha una cosa que té exactament el mateix aspecte i tanmateix val d’una altra manera: l’armadura. No val fins a la barra de compàs sinó per a tota la peça, a cada octava i a cada compàs — fins que s’escrigui una tonalitat nova.
A la imatge hi ha un sol sostingut a l’inici. Després vénen quatre notes en dos registres diferents, i totes quatre sonen pujades tot i que cap no porta signe. Tota la diferència és aquí: l’alteració dins del compàs val per a una altura fins a la barra, l’armadura per a un nom de nota a tots els registres.
Quina tonalitat porta quants signes
Quants sostinguts o bemolls hi ha a l’inici de la línia, i en quin ordre, ho decideix la tonalitat. Això no és aquí sinó a les Tonalitats — allà hi ha dibuixada l’armadura de cada tonalitat, i el cercle de quintes mostra per què l’ordre és justament aquest. Amb quines notes es construeix després l’escala és a les Escales.
Símbols musicals · Tonalitats · Glossari musical
Anotona ho fa per tu
Fes una foto d'una partitura o toca la melodia — Anotona reconeix la tonalitat, escriu les notes i les transporta a qualsevol altra. Gratis.
Mira AnotonaCada nota d'aquesta pàgina està calculada, no copiada.