Calderó, signe de respiració i el silenci que ocupa diversos compassos
Cinc signes per escoltar i per veure. Quatre no canvien res del so: parlen a qui toca. Només un compta compassos de debò.
Hi ha signes que no canvien cap altura i tot i així decideixen com sona una peça. El calderó reté, el signe de respiració obre lloc per a l'aire, la cesura talla. Quanta estona no ho diu enlloc: ho decideix qui toca.
Això és precisament el que s'ha mesurat en aquesta pàgina. Cada signe hi apareix dues vegades de costat: a l'esquerra sense, a la dreta amb. En quatre dels cinc, les altures, els moments d'entrada i les durades són idèntics a totes dues imatges; només canvia la imatge gravada. Qui premi el botó de sonar no sentirà cap diferència, i això no és un defecte de la pàgina sinó la cosa mateixa.
El cinquè signe és diferent. El silenci de diversos compassos recull uns quants compassos buits en una sola imatge i n'escriu el nombre a sobre. Al so hi és tot el silenci: és a dir, es compta de debò.
Calderó
Sobre l'última nota del primer compàs hi ha un arc amb un punt. Diu: reté aquesta nota més temps del que hi ha escrit. Quant més, no ho diu enlloc. A les dades del so no canvia res: el moment d'entrada i la durada són iguals a l'esquerra i a la dreta, i està mesurat. El signe parla a una persona, no a una màquina.
Calderó sobre un silenci
El mateix signe sobre un silenci allarga el silenci en lloc d'un so. Sovint es posa just abans d'una secció nova: qui escolta ha de sentir el tall. Aquí el so tampoc canvia; el silenci dura igual a totes dues imatges, i el que va més enllà ho fa qui toca.
Signe de respiració
Una coma damunt del pentagrama vol dir: aquí s'agafa aire. Els instruments de vent i els cantants ho necessiten, i les cordes tornen a col·locar l'arquet. El temps per fer-ho es pren de la nota anterior: el compàs continua ple, la nota només es deixa anar una mica abans. D'això no en queda res al so.
Cesura
Dues ratlletes obliqües damunt del pentagrama que a l'orquestra s'anomenen vies de tren. Tallen més sec que el signe de respiració: tot s'atura i després comença una cosa nova. Quanta estona dura el silenci ho torna a decidir qui toca o qui dirigeix. El so continua igual a totes dues imatges.
Silenci que ocupa diversos compassos
Aquí sí que canvia alguna cosa. A l'esquerra els compassos buits hi són un per un; a la dreta estan recollits en una sola imatge: una barra gruixuda amb el nombre de compassos a sobre. Al so el silenci dura igual en tots dos casos: és a dir, es compta de debò. A les particel·les d'orquestra això estalvia pàgines senceres, però exigeix un compte ferm.
Què hi ha a la imatge i què hi ha al so
El calderó sobre l'última nota d'una secció és el més freqüent d'aquests signes. Se sol retenir entre una vegada i mitja i dues vegades el valor escrit, però això és costum i no norma: al cor el director dona el senyal per continuar; tocant sol, ho decideix la respiració.
Sobre un silenci el calderó fa el mateix: allarga el silenci. El signe de respiració, en canvi, pren el seu temps de la nota anterior en lloc d'afegir-ne: el compàs continua ple. La cesura, dues ratlletes obliqües damunt del pentagrama, talla més sec que la respiració i sovint es posa davant d'una idea nova.
Al material d'orquestra el silenci de diversos compassos estalvia pàgines senceres. En lloc de vint compassos buits hi ha una barra gruixuda amb el nombre a sobre: comptar continua sent necessari, i qui es despisti entrarà en un lloc equivocat.
Què hi ha al costat
Els signes de silenci i les seves durades: Figures musicals. Com es llegeix una partitura des del començament: Aprendre a llegir partitures.
Símbols musicals · Calderó · Glossari musical
Anotona ho fa per tu
Fes una foto d'una partitura o toca la melodia — Anotona reconeix la tonalitat, escriu les notes i les transporta a qualsevol altra. Gratis.
Mira AnotonaCada nota d'aquesta pàgina està calculada, no copiada.