Trèmolo
Cinc casos per escoltar: la mateixa nota, un cop atacada una sola vegada, un cop amb barres travessant la plica.
Una barra que travessa la plica d'una nota diu que la nota no s'ataca una vegada, sinó tantes com en càpiguen dins la seva durada. Són les mateixes barres que porta la bandera d'una nota curta, només que ajagudes: una vol dir corxeres, dues semicorxeres, tres fuses. La paraula ve de l'italià i vol dir senzillament «tremolor».
En aquesta pàgina cada cas hi és dues vegades, l'un al costat de l'altre: la nota nua a l'esquerra, la mateixa nota amb les barres a la dreta. Qui escolti totes dues sent la mateixa alçada i un altre moviment. Totes dues s'han mesurat: la distància entre atacs, del so; les barres i el nombre de caps, de la imatge gravada.
El cap continua sent un de sol, i la nota no es fa més llarga. Omple el mateix temps, només que ja no amb un atac sinó amb molts.
Una barra
Una rodona amb una barra travessant la plica. La barra val per corxeres: la nota es reparteix en corxeres i s'ataca tantes vegades com n'hi càpiguen. Al costat, la mateixa nota sense barra: un sol atac que es queda sonant. L'alçada és la mateixa a totes dues imatges, i la durada total també.
Dues barres
El mateix cap, ara amb dues barres. És l'escriptura de les semicorxeres, i la distància entre atacs es redueix a la meitat respecte del primer cas. Qui escolti les dues imatges seguides sent exactament això: la mateixa nota, però un moviment el doble de dens.
Tres barres
Tres barres, és a dir fuses. És l'escriptura habitual d'un trèmolo que ja no es compta sinó que només se sent: a la corda, el llindar a partir del qual es parla de trèmolo no mesurat. A l'exemple sonor els atacs són regulars; a la pràctica això es deixa a l'arquet.
Les mateixes barres, nota més curta
Les mateixes tres barres damunt una negra en comptes d'una rodona. La distància entre atacs no ha canviat, i aquesta és la prova que les barres anomenen la durada i no el nombre. Com que la nota és més curta, hi caben menys atacs, i el compàs continua després amb tres negres tranquil·les.
Trèmolo sobre un acord
Un acord de tres sons amb tres barres. Els tres sons s'ataquen junts i es repeteixen junts; a la imatge queden tres caps i un sol signe. Exactament així escriuen les parts de piano un acord que ha de vibrar sota la mà en comptes de quedar-se sonant d'un sol cop.
Què compten les barres
Aquí és on la majoria llegeix malament: les barres no diuen quantes vegades s'ataca, sinó com de curt és cada atac. Tres barres volen dir fuses, i quantes en càpiguen dins la nota ho decideix la nota mateixa. Per això les mateixes tres barres hi són dues vegades en aquesta pàgina: un cop damunt una rodona i un cop damunt una negra. La distància entre atacs és exactament la mateixa a totes dues imatges; només n'hi ha una quarta part.
Una bona edició, doncs, no escriu mai un trèmolo sense una durada clara a sota. A l'orquestra és sobretot cosa de la corda, on l'arquet tremola de debò; al piano és més rar i allà vol dir una alternança ràpida damunt la mateixa tecla o la mateixa posició de la mà.
Què hi ha al costat
Com de llarga és una nota i com es lliguen les durades entre elles: Figures musicals. Altres signes que fixen alguna cosa dins d'una sola durada: Ornaments.
Símbols musicals · Ornaments · Glossari musical
Anotona ho fa per tu
Fes una foto d'una partitura o toca la melodia — Anotona reconeix la tonalitat, escriu les notes i les transporta a qualsevol altra. Gratis.
Mira AnotonaCada nota d'aquesta pàgina està calculada, no copiada.