Notes amb punt
Cinc casos, cadascun dues vegades per escoltar: primer la nota sense punt, després la mateixa amb punt — i el compàs dura exactament igual.
Un punt darrere del cap de la nota és el signe més estalviador de tota l’escriptura musical. Diu: i encara la meitat. La blanca esdevé tres negres, la negra tres corxeres, la corxera tres semicorxeres.
No és un afegitó fix sinó una proporció: quant hi afegeix el punt depèn de quant duraria la nota sense ell. Per això cada cas apareix aquí dues vegades — una de nua, una amb punt — i totes dues vegades el so es troba a la mateixa altura. Només s’hi sent la durada. El compàs, en canvi, queda exactament igual de llarg que abans: el que el punt dóna a la nota, ho pren dels silencis del darrere.
Blanca amb punt
De dues negres en surten tres. En tres per quatre omple tot el compàs i allí és el cas normal — una sola nota estesa sobre els tres temps. En quatre per quatre queda exactament una negra al darrere, i d’aquí neix una de les imatges de compàs més freqüents que hi ha.
Negra amb punt
De dues corxeres en surten tres. És el punt que es veu més sovint: amb una corxera al darrere omple dos temps i dóna el patró llarg-breu que tenen totes les marxes i una balada de cada dues. Qui el toca igualat converteix la caminada en un passeig.
Corxera amb punt
De dues semicorxeres en surten tres. La mateixa divisió un pis més avall, i la nota breu del darrere es torna molt breu — tan breu que la diferència amb el treset s’esborra si no s’escolta de prop. Impreses totes dues són clarament diferents; tocades, sovint menys.
Nota amb dos punts
Un segon punt hi afegeix encara la meitat del primer, és a dir un quart del valor de partida. Junts fan set vuitens de la nota inicial: gairebé tot, però justament no del tot. Les engrunes del darrere es tornen minúscules en conseqüència, i precisament d’això viu el tall de les obertures barroques.
Silenci amb punt
El punt actua sobre els silencis igual que sobre les notes — només que no se sent, es nota en l’espera. A la imatge les dues notes de l’esquerra i de la dreta són les mateixes; només s’ha mogut quan arriba la segona. Les edicions antigues evitaven el silenci amb punt i escrivien dos silencis; avui és pertot.
El ritme amb punt
Primer vuit corxeres iguals, després el mateix compàs amb punt
L’ús més corrent no és en absolut una nota llarga tota sola sinó una parella: una nota amb punt i una de breu al darrere, una vegada i una altra. Llarg–breu, llarg–breu. Totes dues fileres de la imatge duren igual i porten el mateix pols — l’una el reparteix per igual, l’altra en tres contra un.
Aquest patró aguanta mitja història de la música: l’obertura francesa hi viu, la marxa també i bona part del que en el pop passa per «quadrat». Qui el toca igualat toca una altra cosa — i qui el sent ho nota de seguida, fins i tot sense saber-li posar nom.
On el punt és la regla
Sis corxeres, després el mateix temps com a dues negres amb punt
En els compassos compostos la nota amb punt no és cap excepció sinó el pols mateix. En 6/8 no es compten sis corxeres sinó dos temps de tres — i un temps és exactament una negra amb punt. La imatge mostra tots dos l’un darrere l’altre: primer les sis corxeres, després els dos temps que les apleguen.
Per això aquests compassos són plens de punts sense que es vulgui dir res d’especial. I per això allí cal el doset tan bon punt s’hagin de tocar dues en comptes de tres.
Quines figures de nota hi ha
El punt modifica una figura, no la substitueix. Quines figures hi ha — rodones, blanques, negres, corxeres i els seus silencis — és a les Figures musicals. Quin compàs es compta com i per què el 6/8 es compta diferent del 3/4, és als Compassos.
Símbols musicals · Figures musicals · Glossari musical
Anotona ho fa per tu
Fes una foto d'una partitura o toca la melodia — Anotona reconeix la tonalitat, escriu les notes i les transporta a qualsevol altra. Gratis.
Mira AnotonaCada nota d'aquesta pàgina està calculada, no copiada.