Les formes musicals — com està construïda una peça
Sis maneres de construir sobre una sola melodia: allò que es repeteix, allò que torna, allò que torna canviat — i allò que es manté en una altra tonalitat.
Una peça és més que una successió de sons. Té una construcció: alguna cosa torna, alguna cosa s’interposa entre els retorns, alguna cosa reapareix canviada. Aquesta construcció s’anomena forma, i és la raó per la qual una peça de tres minuts no sona com tres minuts d’atzar.
En aquesta pàgina la mateixa melodia senzilla apareix sis vegades, i cada vegada està construïda d’una altra manera. Allò que canvia no és als sons sinó en la seva disposició — i justament això es pot comptar.
Les imatges són realment gravades i mesurades: les lletres damunt de les seccions, les dobles barres de compàs entre elles i la successió de sons de cada secció són a la imatge i al so, i totes dues es poden confrontar.
L’ostinato
A sota corre un patró curt, i corre sempre igual. A sobre la melodia avança lliurement. El patró no canvia, només s’atura — i mentre corre, sosté tot el que hi ha a sobre. Qui coneix les figures de baix de les cançons d’avui coneix l’ostinato.
El cànon
La mateixa melodia dues vegades, però no alhora: la segona veu comença més tard i canta després so per so el mateix. Allò que hi sona junt no ho ha pensat ningú a part — neix del fet que una sola melodia s’acompanya a si mateixa.
La forma de lied
Tres seccions, i la primera torna al final sense canvis. Entremig hi ha una altra cosa, perquè el retorn es pugui sentir realment com a retorn. La construcció més senzilla que sona com un tot, i per això la més freqüent de totes.
El rondó
La mateixa secció torna diverses vegades, i entre les seves aparicions hi ha cada cop alguna cosa nova. Allò que torna manté la peça unida, allò que hi ha entremig la manté en moviment. Com més sovint arriba la secció que torna, més l’espera ja qui escolta.
Tema i variació
El tema apareix al començament amb tota senzillesa. Després torna — ornamentat, envoltat, desfet en valors més petits. Els punts de suport resten els mateixos, altrament ja no seria el tema; tot allò que hi ha entremig és nou. Per això la segona secció es diu A amb un signe.
La forma de sonata
Dos temes, i al començament es mantenen en tonalitats diferents: el primer en la tonalitat principal, el segon més amunt. Al mig es treballa amb tots dos. Al final tornen tots dos, i ara també el segon es manté en la tonalitat principal — aquest equilibri és tot el sentit de la forma.
Les sis formes d’un cop d’ull
Cada fila anomena la construcció i allò pel qual es reconeix a la imatge. Les successions de lletres són exactament així damunt de les imatges d’aquesta pàgina; estan comptades i no estimades.
| Forma | Construcció | Per què es reconeix |
|---|---|---|
| L’ostinato | un patró, corrent sense interrupció | La veu inferior toca tres vegades la mateixa successió de sons |
| El cànon | una melodia, dues vegades, desplaçada | La segona veu repeteix la primera, dos temps més tard |
| La forma de lied | A B A | La primera i la tercera secció sonen igual so per so |
| El rondó | A B A C A | La mateixa secció sona tres vegades, sense canvis |
| Tema i variació | A A′ | Cada quart so de la variació és un so del tema |
| La forma de sonata | A B C A B | El segon tema sona primer més amunt i al final en la tonalitat principal |
Com es llegeix una forma
Les seccions reben lletres: la primera s’anomena A, la següent que és diferent B, la de després que és diferent C. Quan una secció torna, recupera la seva lletra antiga — per això la forma de lied es llegeix A B A i el rondó A B A C A. Si torna canviada, rep un signe de més.
A la partitura una doble barra de compàs separa les seccions, i al final hi ha una barra final gruixuda. Cap de les dues és ornament: la doble barra diu que aquí comença alguna cosa nova, sense que la música s’aturi.
Dues de les sis formes no porten lletres, perquè no tenen seccions. A l’ostinato el mateix patró corre sense canviar mentre a sobre es mou una altra cosa; al cànon la segona veu canta la mateixa melodia, només que més tard. La seva construcció se superposa en comptes de succeir-se.
Què hi ha al costat
Com les línies esdevenen sons: Aprendre a llegir partitures. La més severa de totes les formes, amb sis transformacions d’un tema: Fuga. Com es compta un compàs, abans de comptar seccions senceres: Compassos.
Símbols musicals · Glossari musical
Anotona ho fa per tu
Fes una foto d'una partitura o toca la melodia — Anotona reconeix la tonalitat, escriu les notes i les transporta a qualsevol altra. Gratis.
Mira AnotonaCada nota d'aquesta pàgina està calculada, no copiada.