Cadències
La cadència I–IV–V–I i les quatre fórmules de final de l'harmonia, cadascuna a quatre veus i per escoltar: com acaba una frase, com queda oberta o com enganya l'orella.
Una cadència és el gir d'acords amb què s'acaba una frase musical — o justament no s'acaba: hi ha finals que sonen com un punt, altres com una coma, i altres que porten expressament per mal camí. Tots els exemples són en C major (l'últim en A menor), a quatre veus, perquè se senti què fa cada veu.
La cadència completa
I–IV–V–I · C – F – G – C · T–S–D–T
Tònica, subdominant, dominant, tònica — la fórmula bàsica que estableix una tonalitat. Les tres tríades principals contenen juntes els set sons de l'escala.
Cadència autèntica (perfecta)
De la dominant a la tònica: el final que sona com un punt. Se'n diu perfecta quan tots dos acords són en estat fonamental i la melodia acaba a la nota fonamental.
Cadència plagal
De la subdominant a la tònica: l'»amén« del final dels corals. És més suau que l'autèntica, perquè cap sensible no estira cap a la fonamental.
Semicadència
Acaba a la dominant: una coma, no un punt. La frase queda oberta i se n'espera la continuació.
Cadència trencada
La dominant no resol a la tònica sinó a la relativa menor: l'orella espera C major i rep A menor. Així s'allarga una frase.
Semicadència frígia (en A menor)
En mode menor: la subdominant en primera inversió baixa un semitò fins a la dominant. Aquest pas al baix sona frigi — barroc i flamenc.
Com es reconeixen
Fixa't en l'últim acord. Tònica al final: cadència autèntica (des de la dominant) o cadència plagal (des de la subdominant). Dominant al final: semicadència. Una dominant que no va a la tònica: cadència trencada.
Progressions d'acords · La cadència andalusa · Tonalitats · Tots els acords
Anotona ho fa per tu
Fes una foto d'una partitura o toca la melodia — Anotona reconeix la tonalitat, escriu les notes i les transporta a qualsevol altra. Gratis.
Mira AnotonaCada nota d'aquesta pàgina està calculada, no copiada.