Polifonia — una melodia, cinc textures
Cinc textures per escoltar. A dalt de totes cinc hi ha la mateixa melodia; només allò que hi ha a sota la converteix en monodia, homofonia o polifonia.
Quantes veus sonen encara no diu com està construïda una peça. Dues veus poden anar pel mateix camí, sostenir-se l’una a l’altra o anar cadascuna pel seu compte — i això se sent de seguida, sense conèixer ni un sol terme tècnic.
Per això en aquesta pàgina la mateixa melodia hi és cinc vegades. En totes cinc imatges és nota per nota la mateixa, recomptada a partir del so. Allò que canvia sempre és a sota: res, una segona veu que va al mateix pas, dos acords sostinguts, una veu independent, o la mateixa melodia un cop més en una forma més senzilla.
Els noms antics no descriuen res més. Qui escolti les cinc imatges l’una rere l’altra, després només necessitarà els noms per buscar-los.
Monodia
La melodia sola. En cap moment no sona més d’un so — sobre això, i sobre res més, descansa el nom. Que la canti una persona o cent a l’uníson no canvia res; només un so que sona alhora en una altra altura fa que l’escriptura sigui a diverses veus.
Homofonia
Una segona veu va al mateix pas: cada entrada porta totes dues veus, cap no espera l’altra. Així s’escriu una coral i així sona un cor que canta acords. La melodia se sent a dalt perquè és més alta, no perquè es mogui d’una altra manera.
Melodia amb acompanyament
Sota la melodia hi ha acords que canvien poques vegades. Per això en uns pocs llocs sonen quatre sons alhora, i entremig només la melodia. És l’escriptura de gairebé tota cançó amb guitarra o piano: una veu condueix, la resta sosté l’harmonia.
Textura polifònica
La segona veu comença més tard i després segueix el seu camí — un altre ritme, una altra direcció, un final propi. Això vol dir polifònic: no pas molts sons, sinó diverses veus, i cadascuna té alguna cosa pròpia a dir. El seu cas més estricte és la fuga.
Heterofonia
Totes dues veus toquen la mateixa melodia, la de baix més senzillament — pren un so de cada dos i deixa la resta. Per això cada so sota la melodia pertany a la mateixa classe d’altura que el so de damunt, i en aquesta escriptura això és la pedra de toc. Al Japó, a Indonèsia i en la música àrab aquest és el cas corrent.
Les cinc textures d’un cop d’ull
Cada fila anomena allò que es pot comptar en el so: quants sons sonen alhora i en què es reconeix la textura. Les xifres provenen de les imatges d’aquesta pàgina, són mesurades i no estimades.
| Textura | Sons alhora | En què es reconeix |
|---|---|---|
| Monodia | 1 | Mai dos sons alhora |
| Homofonia | 2 | Cada entrada porta totes dues veus |
| Melodia amb acompanyament | fins a 4 | L’acompanyament només ataca dues vegades |
| Textura polifònica | 2 | La segona veu comença més tard |
| Heterofonia | 2 | A baix sona el mateix so que a dalt |
Què distingeix les textures
En l’escriptura a una veu mai no sona més d’un so. Això és la monodia — una cançó sense acompanyament, un cant gregorià, una cançó infantil que canta tota una classe. Fins i tot cent cantants a l’uníson continuen sent a una veu.
Quan dues veus es mouen en el mateix ritme, neix una escriptura d’acords: cada entrada porta totes dues veus alhora. Això és l’homofonia en sentit estricte, l’escriptura de la coral. Si en canvi la melodia sura damunt d’acords que canvien poques vegades, se’n diu melodia amb acompanyament — l’escriptura de gairebé tota cançó amb guitarra o piano.
Quan les veus segueixen camins propis, és a dir entren en moments diferents i cadascuna manté el seu ritme, l’escriptura és polifònica. L’heterofonia, finalment, és el cas que els manuals europeus van passar per alt durant molt de temps: dues veus toquen la mateixa melodia, l’una més senzillament que l’altra. En la música del Japó, d’Indonèsia i del món àrab aquest és el cas corrent.
Què hi ha al costat
Com es condueixen dues veus juntes: Contrapunt. Què en surt quan un tema viatja de veu en veu: Fuga. Com s’anomenen les distàncies entre dos sons: Intervals.
Símbols musicals · Glossari musical
Anotona ho fa per tu
Fes una foto d'una partitura o toca la melodia — Anotona reconeix la tonalitat, escriu les notes i les transporta a qualsevol altra. Gratis.
Mira AnotonaCada nota d'aquesta pàgina està calculada, no copiada.