Signes d’octava
Cinc casos per escoltar: les mateixes notes un cop amb línies addicionals, un cop amb el signe. El so es queda, la imatge es mou.
Una nota molt per damunt del pentagrama demana línies addicionals, i a partir de la tercera ja ningú no les compta mentre toca. Per això hi ha un signe: 8va damunt de les notes vol dir «una octava més amunt del que s’ha gravat», 8vb a sota «una octava més avall», 15ma dues octaves de cop.
En aquesta pàgina cada cas hi és dues vegades l’un al costat de l’altre: sense signe a l’esquerra, amb signe a la dreta. Qui els escolta tots dos sent la mateixa nota — i d’això es tracta. El que canvia és només a la imatge: cada cap que el signe abraça es desplaça exactament set graus, és a dir una octava. Aquí s’han mesurat totes dues meitats: l’altura a partir del so i el lloc dels caps a partir de la imatge gravada.
El signe no és doncs una ordre a la mà sinó una ajuda per a l’ull. No canvia res de la música, només la comoditat amb què s’assenta al paper.
Una octava amunt: 8va
Quatre notes ben amunt del pentagrama: sense el signe pengen de línies addicionals que cal comptar en llegir. Amb 8va el mateix passatge baixa dins del pentagrama i es capta d’un cop d’ull. A totes dues imatges es premen les mateixes tecles — no se sent cap diferència perquè no n’hi ha.
Una octava avall: 8vb
El mateix cap avall, aquí en clau de fa. Un 8vb sota les notes empeny la imatge una octava amunt i les línies addicionals de sota desapareixen. Qui només vegi la imatge de la dreta toca igualment les notes greus: el signe hi és, al costat.
Dues octaves: 15ma
Ben amunt una octava ja no basta. Llavors hi ha 15ma — i no «16ma», perquè els graus es compten de baix a dalt, i dues octaves posades l’una sobre l’altra comparteixen una nota al mig. Aquest signe també és només una ajuda a la lectura: la tecla premuda és la mateixa que a l’esquerra.
Allà on s’acaba el signe
El signe val fins on arriba la seva línia de punts. Aquí s’acaba després de la segona nota — i efectivament només es desplacen els dos primers caps, els dos últims són al mateix lloc a totes dues imatges. Justament això és la prova de si una edició ha posat bé el final del signe.
La clau amb el vuit petit
L’últim cas va a l’inrevés. El vuit petit sota la clau de sol no val per a un tram sinó per a tota la peça, i és a gairebé tota partitura de guitarra: el que s’hi escriu sona una octava més avall. Les dues imatges d’aquí sonen igual — només que la música de la dreta és una octava més amunt al paper, perquè la clau la torna a baixar.
Fins on val el signe
Darrere 8va corre una línia de punts, i al seu extrem hi ha un petit ganxo cap avall. Fins allà val el signe i ni una nota més — on hi ha el ganxo es torna a llegir exactament com està gravat. Algunes edicions hi escriuen a més loco, italià per «al lloc».
Si falta aquest ganxo el passatge queda ambigu, i en el gravat ambigu vol dir el mateix que erroni. Per això el quart cas té aquí expressament un tram curt: el signe s’acaba al mig del compàs, i les dues últimes notes són exactament on serien sense ell.
Què hi ha al costat
Quina clau fixa quina línia i per què n’hi ha més d’una: Claus musicals. Què és realment una octava i com se situa entre les altres distàncies: Intervals.
Símbols musicals · Intervals · Glossari musical
Anotona ho fa per tu
Fes una foto d'una partitura o toca la melodia — Anotona reconeix la tonalitat, escriu les notes i les transporta a qualsevol altra. Gratis.
Mira AnotonaCada nota d'aquesta pàgina està calculada, no copiada.