Tempo

Per què el nombre només és un exemple

Indicació metronòmica: la negra val el nombre

Les edicions donen a cada paraula una forquilla, i les forquilles se superposen. Allegro i vivace cobreixen gairebé el mateix tram; el que els separa no és la velocitat sinó la mena de moviment. Per això cap partitura no escriu «allegro» amb un nombre obligatori a sota: qui vol un nombre l'escriu amb la indicació metronòmica, exactament com la que hi ha aquí sobre cada imatge.

La forquilla de cada paraula és al diccionari musical, i aquesta pàgina n'agafa un valor. Que el valor caigui de debò dins la forquilla ho calcula l'autocomprovació: el nombre ve d'un lloc, la forquilla d'un altre, i si tots dos se separen, sona l'alarma.

Encara hi ha una cosa que sovint es confon: la indicació metronòmica diu quina figura rep una pulsació. Si hi ha una negra, el metrònom compta negres; si hi ha una negra amb punt, compta aquestes, que és el cas habitual en compàs de sis per vuit, i el mateix nombre vol dir llavors una cosa del tot diferent.

Quan el tempo canvia

Les vuit paraules fixen un tempo. Tres més el canvien pel camí: Accelerando estreny, Ritardando afluixa i A tempo torna després a l'anterior. No són en aquesta pàgina perquè no es poden mostrar en una sola imatge: necessiten un tram.