L’anacrusi
Cinc casos per escoltar i mirar: la mateixa melodia, una vegada des del començament del compàs, una altra amb anacrusi. Les notes queden, les barres es mouen.
Moltes cançons no comencen al primer temps, sinó una o dues notes abans. Aquest primer compàs incomplet s’anomena anacrusi. No és un error del gravat, sinó una indicació sobre l’accent: la primera nota no és accentuada, la següent cau al primer temps.
En aquesta pàgina cada cas figura dues vegades de costat, i totes dues imatges porten la mateixa successió de notes — les mateixes altures, les mateixes entrades, les mateixes durades. Això s’ha mesurat del so. El que es desplaça són les barres de compàs de la imatge gravada, i així una altra nota cau al primer temps.
Dues coses hi van unides inseparablement: l’anacrusi no compta com a compàs u — ho és el primer compàs complet —, i el compàs final s’escurça exactament l’anacrusi. Una peça en quatre per quatre que comença amb una negra acaba amb tres.
Una negra abans del primer temps
A l’esquerra la melodia comença al primer temps, a la dreta una negra abans. Les notes són les mateixes, però a la dreta la primera barra ja es troba darrere la primera nota. Així el do agut cau al primer temps en comptes del sol, i la melodia sona com si prengués aire abans de començar. L’últim compàs de la dreta és més curt justament aquella negra.
Diverses notes a l’anacrusi
Una anacrusi no ha de ser una nota sola. Aquí hi ha dues corxeres davant la primera barra — juntes tan llargues com una negra. Es mantenen unides per la barra, perquè cauen dins d’un sol temps. A la imatge de l’esquerra aquestes mateixes dues corxeres obren el compàs, i allà l’accent el porta la primera; a la dreta el porta la tercera nota.
Mig compàs com a anacrusi
Una anacrusi pot arribar a mig compàs i més enllà — només un compàs sencer no pot ser, llavors ja no ho seria. Aquí hi ha dues negres al davant. El compàs final de la dreta només conserva, doncs, dues negres, i totes dues juntes tornen a fer un compàs complet.
Anacrusi en tres per quatre
En tres per quatre no canvia res de la regla, només els nombres que conté són uns altres. Una negra d’anacrusi vol dir: el primer compàs complet comença després d’una nota, i el compàs final conserva dues negres. Justament en compàs ternari la diferència se sent bé, perquè allà el primer temps pesa més que en el binari.
Anacrusi en sis per vuit
En sis per vuit les corxeres es lliguen en grups de tres, i són precisament aquests grups els que es desplacen. A l’esquerra hi ha quatre grups nets de tres. A la dreta la nota de l’anacrusi queda sola amb el seu ganxo, després segueixen els grups de tres desplaçats, i al final sobra un grup de dos. Per les barres es veu on comença el compàs abans fins i tot de buscar la barra.
L’anacrusi i el compàs final van plegats
L’anacrusi sempre és més curta que un compàs sencer — si no, no ho seria. De quant, no està escrit enlloc: una negra, dues corxeres, mig compàs, tot es dona. Es llegeix al lloc on cau la primera barra de compàs.
Al final torna la resta. Si una peça en quatre per quatre comença amb una negra, l’últim compàs només en té tres — sumats, altre cop quatre. Qui repeteix la peça compta per damunt del compàs final fins dins l’anacrusi, i el compte surt. Per això hi és l’escurçament; no és cap descuit del gravador.
Una cosa no diu l’anacrusi: amb quina rapidesa ni amb quina força s’ha de tocar. Només desplaça el lloc on cau el primer temps.
Què hi ha al costat
Què és un compàs i quins temps porten l’accent: Compassos. Com es llegeix una partitura des del principi: Aprendre a llegir partitures.
Símbols musicals · Compassos · Glossari musical
Anotona ho fa per tu
Fes una foto d'una partitura o toca la melodia — Anotona reconeix la tonalitat, escriu les notes i les transporta a qualsevol altra. Gratis.
Mira AnotonaCada nota d'aquesta pàgina està calculada, no copiada.