Els set modes

C Jònic (major)

Les tecles blanques de C a C — el grau 1 de do major com a fonamental.

Notes

C D E F G A B

Tret

cap — aquesta és l’escala major

Encadenament habitual

I–IV–V–I: C – F – G – C

L'escala base de la música occidental: dos tons, un semitò, tres tons, un semitò.

C Jònic amb posicions i teclat

D dòrica

Les tecles blanques de D a D — el grau 2 de do major com a fonamental.

Notes

D E F G A B C

Tret

sexta major — a diferència del menor

Encadenament habitual

i–IV–i–IV: Dm – G – Dm – G

Menor amb sexta major. El mode del jazz i d'incomptables cançons populars.

D dòrica amb posicions i teclat

E frígia

Les tecles blanques de E a E — el grau 3 de do major com a fonamental.

Notes

E F G A B C D

Tret

♭2 — a diferència del menor

Encadenament habitual

i–♭II–i–♭II: Em – F – Em – F

Menor amb segona menor — el semitò just damunt la tònica li dóna el color espanyol.

E frígia amb posicions i teclat

F lídia

Les tecles blanques de F a F — el grau 4 de do major com a fonamental.

Notes

F G A B C D E

Tret

♯4 — a diferència del major

Encadenament habitual

I–II–I–II: F – G – F – G

Major amb quarta augmentada. Sona flotant i oberta; freqüent a la música de cinema.

F lídia amb posicions i teclat

G mixolídia

Les tecles blanques de G a G — el grau 5 de do major com a fonamental.

Notes

G A B C D E F

Tret

♭7 — a diferència del major

Encadenament habitual

I–♭VII–IV–I: G – F – C – G

Major amb setena menor. L'escala de l'acord de setena de dominant, del blues i del rock.

G mixolídia amb posicions i teclat

A Eoli (menor natural)

Les tecles blanques de A a A — el grau 6 de do major com a fonamental.

Notes

A B C D E F G

Tret

♭6 i ♭7 — el menor natural

Encadenament habitual

i–♭VI–♭VII–i: Am – F – G – Am

Les mateixes notes que l'escala major una tercera menor per damunt, només comptades des d'una altra nota.

A Eoli amb posicions i teclat

B lòcria

Les tecles blanques de B a B — el grau 7 de do major com a fonamental.

Notes

B C D E F G A

Tret

♭2 i ♭5 — l’acord de tònica és disminuït

Encadenament habitual

i°–♭II–i°–♭II: Bdim – C – Bdim – C

L'únic mode amb quinta disminuïda damunt la tònica; per això rarament se sosté sol.

B lòcria amb posicions i teclat

Els set sobre do

Sobre la mateixa fonamental la diferència se sent millor: es destaca allò que s’aparta del major. Dòric, frigi, eoli i locri tenen tercera menor (caràcter menor); jònic, lidi i mixolidi, tercera major (caràcter major).

De clar a fosc

Cada grau apujat aclareix, cada grau abaixat enfosqueix. El lidi és l’únic amb un grau apujat; el locri en té cinc d’abaixats:

lídia › Jònic › mixolídia › dòrica › Eoli › frígia › lòcria

Com es reconeix un mode

Primer la fonamental — la nota on reposa la peça, gairebé sempre el baix del primer i de l’últim acord. Després la tercera a sobre: menor vol dir família menor, major família major. Després la nota característica: sexta major sobre menor és dòric, segona menor és frigi, quarta augmentada sobre major és lidi, setena menor és mixolidi.