Grups irregulars
Sis maneres de repartir el temps, cadascuna dues vegades per escoltar: primer la divisió habitual, després el mateix tram repartit d’una altra manera.
Un grup irregular no és una altura ni un signe, sinó una divisió del temps: tantes notes allà on normalment n’hi hauria d’altres. El compàs no s’allarga ni s’escurça — només es talla d’una altra manera.
Això s’explica malament i s’escolta bé. Per això cada cas apareix en aquesta pàgina dues vegades: una en la divisió habitual, una altra amb el mateix tram repartit en el grup. Totes dues fileres duren exactament igual i totes dues es recolzen en la mateixa nota — així el temps queda com a única cosa que canvia.
Treset de corxeres
3 corxeres en el temps de 2 — de bon tros el grup irregular més freqüent. Parteix un pols en tres en comptes de dos i se sent en gairebé qualsevol peça de swing i de blues. Imprès, sol passar sense claudàtor: la barra ja l’agrupa i amb la xifra n’hi ha prou.
Treset de negres
3 negres en el temps de 2. La mateixa divisió que el treset de corxeres, un pis més amunt — el que es reparteix no és un pols, sinó dos alhora. Costa molt més d’encertar, perquè la nota del mig cau entre dos polsos i no té de què agafar-se.
Treset de semicorxeres
3 semicorxeres en el temps de 2, és a dir, un treset dins d’una sola corxera. Poques vegades apareix sol: en escales i figures ràpides se’n succeeixen uns quants, i llavors tot el compàs sona uniformement més ràpid sense que el tempo canviï.
Doset
2 notes en el temps de 3 — el treset a l’inrevés. Només apareix en compassos compostos com el 6/8, on el pols ja ve partit en tres: allà el doset el talla un instant en dos. En un compàs el pols del qual ja és binari, no hi tindria res a fer.
Cinquet
5 notes en el temps de 4. El cinc no es deixa partir per dos ni per tres, i justament aquí rau el seu encant: es posa de través damunt del pols i només s’hi retroba al pols següent. Es toca com un sol gest, no com cinc notes comptades.
Siset
6 notes en el temps de 4. Si se sent com dos tresets o com tres parelles ho decideixen només els accents — i sobre això els tractats no s’han posat mai del tot d’acord. Impresos, tots dos donen la mateixa imatge; quina lectura es pretén, ho delata la música del voltant.
Com es reconeix un grup irregular
Per la xifra. Va damunt de les notes i diu quantes se n’han encabit dins del tram — un tres sobre tres corxeres, un cinc sobre cinc semicorxeres. Si les notes van unides per una barra, aquesta ja les agrupa i la xifra queda sola a dalt; si no hi van, es traça un claudàtor recte al voltant i la xifra es posa al mig.
Allà on la proporció no és evident, algunes edicions imprimeixen totes dues xifres amb dos punts — un set sobre semicorxeres, en un compàs compost, pot voler dir set en el temps de quatre o set en el temps de sis. Quan només hi ha una xifra, el que se substitueix és la divisió habitual del compàs.
Quant dura una nota sola
El càlcul és sempre el mateix: es pren la durada que la nota tindria sense el grup i es multiplica pel nombre substituït dividit pel propi. Una corxera dins d’un treset de corxeres dura, doncs, dos terços d’una corxera normal; una semicorxera dins d’un cinquet, quatre cinquens.
A la pràctica ningú no fa aquest càlcul mentre toca. El grup es compta com una unitat pròpia — ta-te-ti per a tres, ta-te-ti-te-ta per a cinc — i només es vigila que la primera nota caigui damunt del pols i que el pols següent arribi a l’hora. Les xifres de dalt serveixen per comprovar, no per tocar.
On és la divisió habitual
Aquesta pàgina explica l’excepció. El que substitueix — rodones, blanques, negres, corxeres i els seus silencis — és a les Figures musicals. Quin pols té un compàs de bon començament, i per què el doset només apareix en certs compassos, és als Compassos.
Símbols musicals · Figures musicals · Glossari musical
Anotona ho fa per tu
Fes una foto d'una partitura o toca la melodia — Anotona reconeix la tonalitat, escriu les notes i les transporta a qualsevol altra. Gratis.
Mira AnotonaCada nota d'aquesta pàgina està calculada, no copiada.